27 d’abril 2011

Declaracions Joan DELORT (exsecretari de Seguretat pública) i reacció sindical SME-CCOO

Ha plegat o l'han fet plegar?
He plegat.
Per què?
He fet un llarg cicle en la primera línia de la responsabilitat de la seguretat pública de la principal institució del país com és la Generalitat i, tant des del punt de vista personal com pel pòsit acumulat sobretot en els últims anys, crec que em convenia molt deixar el càrrec. Em calia fer una aturada, veure amb distància allà on estem i cap allà on hem d'anar i tornar a carregar bateries. Podríem dir que és una aturada tècnica que, a més, també he d'agrair a l'actual conseller perquè m'ho ha posat fàcil.
El pòsit dels últims anys al qual es refereix vol dir el desgast que ha patit durant la darrera legislatura amb Joan Saura de conseller?
Miri, jo porto molta mili. He estat a les ordres de quatre governs locals, a les de diferents governs del meu país i mai m'hauria imaginat que podria veure les coses que he vist en aquests darrers quatre anys. I miri que n'he vist de grosses al llarg de la meva carrera, però com aquestes mai. I, sí, això genera un plus de desgast però que no té res a veure amb l'atenció d'una responsabilitat vinculada a la seguretat pública ni al comandament de la policia. Són tensions i desgastos que van en un altre sentit i que tenen a veure més amb les formes i les maneres i amb qui comparteixes camí.
El desgast que diu, l'ha patit tot el cos de Mossos?
Sí, evidentment. Han estat quatre anys especialment complexos, dificultosos, durs i fins i tot en alguna ocasió
innecessàriament durs.
Què vol dir?
Segurament les agendes no anaven en el mateix sentit cap on havien d'anar les realitats ni les preocupacions estaven ben orientades. No es va entendre gaire bé tota la finor necessària amb què calia tractar la policia. Mai una força pública havia estat tan present als mitjans per episodis extremadament tan convulsos com els dels darrers quatre anys.

Com va viure la polèmica de les càmeres de seguretat a les comissaries?
Amb molt de neguit i molta preocupació i amb una gran dosi d'emprenyament.Jo crec que es va cometre el primer dels grans errors que es podien haver evitat. Jo crec que fins i tot algú que el va permetre, que el va tolerar, després se'n va penedir. Cosa que no va passar amb qui va voler protagonitzar el cas, que ni n'ha après ni n'aprendrà mai. No tocava fer el que es va fer, perquè hi ha qui va voler presentar el servei públic de policia del país com una mena de caverna de malfactors i torturadors. Les conductes errònies o abusives evidentment que s'han de reprovar i ja existeixen els canals per establir-ne les responsabilitats internament. Però el que es va fer va ser posar en crisi tota la institució dels Mossos.
Es va perdre del tot la perspectiva i va pesar més voler aparentar que no pas fer el que calia, que era reprovar en el seu punt just el que hauria pogut passar.
En les seves acusacions assenyala directament el conseller Saura?
Si una cosa tinc clara és que he servit a quatre alcaldes, a tres consellers i dues conselleres. I mai no he volgut
posar el dit a la nafra a cap d'ells, ni ho faré ara. Alguns més bons que altres? I tant, boníssims. I de no tant bons? També, segur, però ara no em dedicaré a posar-los etiquetes.

Un dels episodis que li va tocar viure va ser la destitució de l'exdirector de Mossos, Rafael Olmos, per les polèmiques càrregues policials contra els estudiants contraris al pla de Bolonya. Va ser justificada la destitució?
No, crec que va ser un error. Per sort, la decisió no la vaig haver de prendre jo perquè et treu qui et nomena i aquesta és una potestat del conseller. Però jo no hauria fet mai el que es va fer. Repeteixo, mai. I menys quan vénen maldades. Perquè els missatges que es donen són massa equívocs tant al conjunt de la ciutadania com internament al cos.
Vostè va fer saber al conseller la seva oposició a la destitució d'Olmos?
Sí.
I no el van escoltar?
Aquestes coses van pel camí que van.

L'actual conseller, Felip Puig, s'ha marcat com a objectiu recuperar l'autoestima dels Mossos. S'ha notat un nou estil de governar?
Jo diria que el missatge del conseller Puig ja està pràcticament amortitzat. Quan la confiança i l'autoestima estan més tocades, quan més socarrimada està la situació, és més fàcil capgirar-la. Tinc la sensació que a nivell intern els darrers quatre anys ja són aigua passada.
Creu que l'anterior govern va utilitzar els Mossos amb finalitat ideològiques i partidistes?
No crec que ho puguem dir amb aquesta duresa tan crua. Però que hi va haver confusions amb el que era la institució i sobre el que havíem de planejar sobre la institució, és evident que n'hi va haver. Si fos cert que el cos va ser utilitzat per qüestions ideològiques, seria realment execrable.
I com s'entén que davant aquest panorama vostè aguantés?
És molt senzill. En el seu moment, quan vaig assumir directament la direcció de la policia vaig posar com a condició fer-ho sense intermediaris i així personalment i professionalment vaig decidir assumir tots els riscos que havia d'aguantar al capdavant del cos fins al final de la legislatura, passés el que passés. M'hauria estat fàcil marxar en el moment de màxima crisi, però m'hauria traït a mi mateix, als meus principis.
Però vostè va arribar a plantejar la seva dimissió al conseller Saura i fins i tot al president Montilla…
Vaig plantejar aquesta possibilitat al conseller, que em va demanar que em quedés, amb la condició que acabo d'explicar. Em consta que el president estava al corrent de la situació. Assumint jo el comandament directe del cos vam posar fi a les filtracions estrambòtiques que de tant en tant aterraven als mitjans. Vam tocar fons per culpa d'una situació que estava degradant contínuament tant la direcció com l'estat anímic del cos. Però no vull pas que això ho interpretin com un gest d'heroïcitat. Vaig assumir el final d'una etapa sense llençar la tovallola en el moment més crític.

Va ser un error que Montilla delegués Interior a ICV?
Com que sempre he estat molt institucional, permeti'm ser-ho ara també. Des d'una perspectiva absolutament teòrica, naturalment que qualsevol força política democràtica pot assumir la direcció de la seguretat d'un país. A partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. El que passa a vegades és que la realitat supera els marcs teòrics.

Amb què es queda d'aquests més de deu anys al capdavant de la seguretat pública?
Crec que sóc dels pocs que ha tingut el gran privilegi que diferents governs li hagin permès estar en la primera línia de la construcció de la seguretat pública del país. Haver viscut tot aquest procés que avui és una realitat no té preu. Avui tenim una policia consolidada, modèlica, i això m'enorgulleix profundament.
Tenim una bona seguretat pública?
Sí, i tant. Però si una característica ha de tenir la seguretat pública és que sempre és millorable i cal adaptar-la a les dinàmiques de la població i als nous riscos que es plantegen.
Quins són aquests riscos?
Avui dia, estem davant d'una gran crisi fins i tot de caràcter estructural que ha afectat l'estat del benestar i això a mitjà termini generarà damnificats. Això, afegit a l'impacte sobre la població que ha tingut el fenomen de la immigració i el seu assentament als pobles i ciutats poden provocar petits desbordaments que amenacen la pau social, i per això cal estar molt amatent a aquesta situació.

Vol dir que la immigració és una amenaça per la seguretat?
En absolut. La immigració en si mateixa no és un problema ni una amenaça. El que jo vull dir és que una part d'aquests nouvinguts han tingut dificultats per integrar-se en el seu entorn, amb els seus veïns, amb el país, i això en un moment de crisi pot ser un focus de problemes perquè aquesta gent és la que en pateix les pitjors conseqüències i les estadístiques confirmen que tenen una sobrerepresentació en l'autoria dels petits delictes. Aquesta és una realitat que no es pot amagar i quan aquesta realitat pertorba la pau social aleshores és quan pot suposar un risc d'amenaça per a la seguretat.
La cooperació entre Mossos i Guàrdia Civil i Policía Nacional és tan bona com sempre l'han volgut presentar?
Diríem que té un llarg recorregut per millorar. S'ha fet molta feina, però n'hi ha molta per fer. Els Mossos han d'assolir el nivell que mana l'Estatut.

Kubotan, pilotes de goma i armilles antibales. Manifesti's.
Sobre el kubotan, agafar la part pel tot aprofitant el context del tot s'hi val contra els Mossos genera un foc d'encenalls que no porta enlloc. Sobre les pilotes de goma, hi ha diferents estratègies de contenció i dispersió del desordre públic, però avui dia, a l'Estat espanyol, la més utilitzada és la de les pilotes de goma. Hi ha altres elements que es poden utilitzar com a alternativa, però que aquí no s'entendrien, com poden ser les mànegues d'aigua. Miri, quan la violència s'utilitza legítimament per contenir el desordre públic i establir la normalitat democràtica pot acabar provocant danys col·laterals que es poden minimitzar però mai evitar del tot. Per això abans de qualsevol actuació cal advertir la gent de la situació per no agafar ningú desprevingut. I sobre les armilles antibales, li diré que no sóc partidari que les duguin tots els agents per imperatiu legal. Aquest element de protecció té sentit en determinats torns de determinats llocs, però no es pot universalitzar la seva implantació perquè aleshores el primer problema que tindrem serà controlar els Mossos que se les posen i els que no.
Algun dia el tornarem a veure amb uniforme?
No. La vida professional té cicles i aquest cicle està tancat. Em veuran treballar per la seguretat, però sense gorra.
(Publicat a Avui 26-04-2011 Pàgina 24)
 
 
 

El sindicat dels Mossos recorda a Delort que és “tan responsable” com Saura dels últims quatre anys

 
El sindicat SME-CCOO ha recordat aquest dimarts a Joan Delort, exsecretari de Seguretat Pública de la Generalitat, que és “tan responsable” com l'exconseller Joan Saura del que ha passat durant l'última legislatura amb el cos policial, “una de les pitjors de la seva història”, en paraules del portaveu sindical Antoni Castejón.

Sorprès” per les declaracions de Delort a l'Avui perquè, al seu parer, donen la raó al què el sindicat denunciava sobre el comandament encapçalat per Saura i Joan Boada, Castejón també critica que Delort ho reconegui ara enlloc d'“haver ajudat els Mossos” en un moment d'“escarni públic brutal”.

També recorda que “encara té despatx” a la Generalitat.“Estem sorpresos d'aquestes declaracions perquè dóna la raó al què hem dit durant anys”.Amb aquesta afirmació, el portaveu de SME-CCOO s'ha mostrat indignat amb les paraules de Delort perquè fa temps que denuncia que “l'etapa de Saura ha estat la pitjor amb diferència” i considera que Delort n'és el “principal responsable”, juntament amb l'exconseller i Boada.

El portaveu recorda quan li van demanar que defensés públicament i jurídicament els agents antiavalots després d'actuacions criticades en manifestacions i assegura que els va “donar l'esquena”.

En aquest sentit, es mostra convençut que el cos de policia “sap qui és i què ha fet” i ningú li té confiança.

Com a exemple de la seva mala praxi, Castejón també posa sobre la taula que és l'”únic” secretari de Seguretat Pública que ha estat denunciat per un inspector dels Mossos, en referència al cas de l'inspector de Figueres, Ferran Gómez, que el va denunciar per la seva actuació “dictatorial”, en paraules de Castejón, durant el polèmic episodi de la nevada.

En opinió seva, Delort és un “supervivent” perquè porta deu anys en alts comandaments independentment del govern que hi hagi.
Vingui el govern que vingui sempre té el seu despatx”, afegeix Castejón, que considera que aquestes acusacions a l'anterior conseller “són la seva manera de justificar-se davant d'un nou govern del que va fer anteriorment”.

Font: El Punt

25 d’abril 2011

El PP vol potenciar i crear una "LLei de Policia Local"

Rajoy no va a crear més policies autonòmiques. Els projectes a Múrcia, Balears i Canàries han estat suprimits. El PP ha eliminat del seu programa per a les eleccions del 22-M la creació de policies autonòmiques, i tampoc portarà aquest projecte en les generals. Rajoy és contrari a l'impuls d'aquests cossos i aposta per donar majors atribucions als policies locals de les grans ciutats.

Segons ha sabut El Confidencial Digital, els responsables d'Interior del Partit Popular han elaborat uns programes electorals per a les properes eleccions autonòmiques en els quals no hi ha projectada la creació de cap cos de policia autonòmica.

Les fonts consultades expliquen que el PP “aposta per donar més atribucions a les policies locals, sobre la base de la no creació d'ens autonòmics”. La idea és que “es reforcin aquestes unitats i existeixi una coordinació per part dels Governs regionals”.

Els programes presentats pel 22-M “estan en clara sintonia amb el missatge donat per lla direcció del partit, on s'ha proposat, de cara a les generals, la potenciació de la seguretat ciutadana a través els policies locals”.

A més, les fonts del PP abans citades expliquen  que “volem crear una llei de policia local per plasmar en paper les atribucions d'aquests cossos, que seran reforçades, i així evitar a més un conflicte de competències amb altres entitats com la Policia Nacional”.

En una entrevista concedida a Europa Press, el portaveu del PP en la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats, Ignacio Cosidó,  considera que  la creació d'una Llei de Policia Local pot “posar una mica d'ordre en l'excessiva heterogeneïtat que existeix ara mateix en les policies locals en les quals et pots trobar una Policia com la de Madrid amb més de 6.000 efectius i una policia local amb cinc efectius en alguns municipis”.

Al seu judici, aquesta Llei seria “el millor instrument per integrar més en el sistema i millorar la coordinació dels més de 60.000 policies locals amb la Policia i la Guàrdia Civil”. “Creiem que és necessària una certa ordenació del la excessiva disparitat en tots els ordres que ara observem en l'organització de les policies locals”, explica. Aquesta proposta també té per objecte “adequar la realitat del que fan avui les policies locals, especialment a les grans ciutats, amb el marc legal que regula les seves funcions”. “ A través d'aquesta Llei de Policia Local, som partidaris d'un major suport legal de competències que vénen exercint "de facto" però que no tenen un reconeixement de dret”, afegeix Cosidó. 

Font: Agencies i El confidencial digital

22 d’abril 2011

El Conseller descarta la fusió i s'inclina per mantenir dos cossos realitzant el servei bàsic

Recomana obviar el desideràtum utòpic "d'un territori, una policia", tot i reconèixer els avantatges que suposaria - (Felip Puig) 

ImageNo hi haurà reforma en profunditat del model i en tot cas es farà una revisió del catàleg de funcions i es reforçarà la cooperació, han anunciat Felip Puig i Xavier Trias en la seva ponència sobre el "nou" model de seguretat per Barcelona.

"En termes nuclears, dir-los que no em plantejo la fussió. Tenim dos grans cossos de policia a Barcelona: la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. A Europa estan de tornada amb algunes fusions que s'havien fets fins ara. Aquí a Catalunya ho veig inviable per les resistències dels mateixos cossos, de professionals i legislatives". Declaracions que contrasten amb la invitació del Conseller "a superar les resistències corporativistes en la revisió del model", fetes només fa tres setmanes en unes jornades sobre el sistema de seguretat pública de Catalunya.

El conseller ha afirmat que transcorreguts 5 anys del desplegament a Barcelona ciutat i havent quedat superat el marc legal de la Llei 16/1991 de PLs tant com la 10/1994 de Mossos, cal fer una revisió crítica del sistema de policia. En aquest sentit ha avançat que defensarà la complementarietat i la coordinació de les dues policies, afinant la convivència, i obviant el desideratum utòpic d'un territori una policia, tot i reconèixer les avantatges que suposaria.

12 d’abril 2011

Mossos i Guàrdia Urbana, descoordinats

En el moment del desplegament a la capital catalana, es va dir que sumant la plantilla de la policia autonòmica, de la Guàrdia Urbana i dels membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que es quedaven a la ciutat, aquesta tindria el major nombre de policies de la història. Es van fer protocols d'actuació i els discursos es van omplir de paraules com a “coordinació” i “operatius conjunts”; d'una nova etapa de relacions entre la policia encarregada de la seguretat ciutadana –els Mossos– i la Guàrdia Urbana. En aquests cinc anys transcorreguts aproximadament des de llavors, les coses no han millorat especialment. L'Ajuntament va esperar sense èxit que els Mossos s'impliquessin en qüestions de civisme i de via pública i als guàrdies urbans que s'apropaven a temes propers a la investigació o a la seguretat ciutadana, se'ls deia amb claredat que estaven per a altres tasques.

Es va crear una sala conjunta de coordinació al carrer Lleida de Barcelona en la qual els responsables d'atendre les trucades d'emergència d'un i un altre cos comparteixen espai i haurien de compartir també flux d'informació. Totes les fonts consultades en el passat i en l'actualitat coincideixen que la referida sala no funciona en el que a coordinació es refereix. “És com si hi hagués un mur invisible que ens separés”, afirma un membre de la Guàrdia Urbana.

Aquesta falta de coordinació segueix provocant disfuncions en l'actualitat, per exemple, en diferents dispositius de carrer. S'ha donat el cas que agents de la Guàrdia Urbana lluitant contra els carteristes en la Sagrada Família han vist com en el moment d'anar a per els delinqüents una patrulla uniformada dels Mossos, aliena per complet a l'operació de l'altre cos policial, ha passat per mitjà i espantat al grup de lladregots. Els casos es donen a desenes i els papers poden intercanviar-se.


Existeix una altra casuística molt freqüent i també reversible: uns agents dels Mossos poden veure's en un compromís, per exemple, en un local i acabar l'assumpte en un enfrontament violent. Fins i tot podria tractar-se d'un succés amb armes de foc. Atès que els cotxes d'un i un altre cos no estan connectats entre si, salvo per la sala de coordinació que fa de pont i en la qual els fluxos d'informació són molt ocasionals, pot donar-se el cas que un cotxe de la Urbana situat a un carrer no sàpiga que els seus col·legues ncessitin ajuda. No obstant això, pot acabar acudint en suport dels agents en perill un cotxe dels propis Mossos, però que es troba a sis carrers o més. “Crec que estem com en els pitjors temps de la Policia Nacional”, diu un guàrdia en parlar de les relacions entre el seu cos policial i el dels Mossos.

Existeix el cas de descoordinació extrem en el qual la grua municipal va ser a punt de retirar d'un carrer barceloní un cotxe camuflat dels Mossos d'Esquadra que estava realitzant una vigilància especial. El vehicle, amb cristalls tintats, estava mal aparcat i una patrulla de la Guàrdia Urbana va requerir a la grua perquè l'hi portés. Ningú havia informat en el districte de la missió d'aquest cotxe.

Per una llei de probabilitats –tenen més patrulles als carrers–, és més fàcil veure a Barcelona un cotxe de la Guàrdia Urbana que dels Mossos d'Esquadra. Per exemple, el ciutadà francès que recentment va assassinar a un jove pakistanès en una adrogueria de Ciutat Vella va ser detingut per uns guàrdies urbans a la zona de les Drassanes. Doncs bé, els agents van abordar al sospitós per una infracció de trànsit, però no perquè coincidia la descripció del sospitós amb la de l'autor del crim del jove pakistanès. Fonts properes al cas asseguren que els agents mancaven d'aquesta informació, a pesar que el crim s'havia comès hores abans. “Haurien d'obrir-se els canals de radi per a temes així”, diu un guàrdia.

Urgeix un canvi de model policial a Barcelona i també a Catalunya. La plantilla de Mossos no és la suficient i, a més, no estem coordinats. Cal fer alguna cosa ja i deixar que a la policia se'ns utilitzi com a arma política ”, resumeix un agent dels Mossos.
 
 

10 d’abril 2011

Les policies locals cada cop fan més feina de seguretat

Les policies locals de les comarques gironines van realitzar durant l'any 2010 1.787 detencions, cosa que representa un 32% del total de detencions practicades a les comarques gironines per l'anomenada Policia de Catalunya (Mossos més policies locals) i un increment considerable respecte del 2009, quan els municipals van comptabilitzar 1.584 detencions. 

Pel que fa a la redacció d'atestat i denúncies penals s'ha passat de 12.050 del 2009 a 16.551 comptabilitzats l'any 2010. Les dades formen part de la memòria conjunta que va ser presentada ahir a l'Espai del Peix de Palamós, amb la presència de l'alcaldessa de la població, Maria Teresa Ferrés, i que recull la feina feta per 25 cossos del total de les 32 policies locals que operen a les comarques gironines.

Ignasi López, cap de la policia d'Olot va aprofitar per reclamar una coordinació més efectiva entre els Mossos i les policies locals, amb la finalitat d'aprofitar els recursos existents i evitar que, per exemple, en ocasions una patrulla de cada cos acudeixi a un mateix lloc sense necessitat de dos equips, o que el cap de torn dels Mossos i el cap de torn d'una policia local puguin trucar a l'altre cos si aquest té més operatius disponibles per anar a un servei. Una possibilitat que, segons López, tècnicament és possible però que ara per ara no es du a terme perquè no existeix l'acord que ho autoritzi.
 
 
Font: El PUNT (noticia)

06 d’abril 2011

Un jutjat de Badajoz qüestiona la constitucionalitat del decret de mesures per reduir el dèficit públic.


La interlocutòria del Jutjat del Contenciós-Administratiu núm 2 de Badajoz, pel qual la Jutge acorda plantejar la qüestió de constitucionalitat del RDL 8/2010, llança novetats substancials i de calat, no només puix que és el primer Acte en la jurisdicció contenciós-administrativa en matèria de les reduccions salarials efectuades al personal funcionari i estatutari a partir de la nòmina de juny de 2010, sinó perquè acull pràcticament totes les motivacions i al·legacions efectuades per la FSC-CCOO, la qual cosa amplia les causes que haurà d'examinar el Tribunal Constitucional.

La introducció més significativa és l'apreciació d'inexistència del pressupost habilitant per dictar Decrets-lleis, al no concórrer el requisit de caràcter positiu: l'existència d'extraordinària i urgent necessitat; de tal manera que, d'apreciar el Tribunal Constitucional que no va existir tal nota d'urgència, no caldria entrar a valorar la resta de vulneracions al·legades, doncs quedaria viciat d'inconstitucionalitat el text complet del Reial decret-Llei, tant pel que fa a les reduccions salarials del conjunt dels empleats públics com a la resta de matèries contemplades en el mateix.

Recordem que el Tribunal Constitucional es va pronunciar, mitjançant la Sentencia núm.68/2007, el 28 de març de 2007, sobre el Decret-Llei 5/2002, de 24 de maig, de mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per desocupació i millora de la ocupabilitat, conegut com el "Decretazo d'Aznar", que, entre altres coses, suprimia els salaris de tramitació, declarant la seva inconstitucionalitat, en entendre que el Govern no va aportar cap justificació per apreciar la concurrència de la urgent necessitat que va al·legar per legislar mitjançant aquest procediment extraordinari, doncs és funció pròpia d'aquest Tribunal “l'assegurament d'aquests límits, la garantia que en l'exercici d'aquesta facultat, com de qualsevol altra, els poders es mouen dins del marc traçat per la Constitució, de manera que el Tribunal Constitucional podrà, en supòsits d'ús abusiu i arbitrari, rebutjar la definició que els òrgans polítics facin d'una situació determinada i, en conseqüència, declarar la inconstitucionalitat d'un Decret-llei per inexistència del pressupost habilitante, per invasió de les facultats reservades a les Corts Generals per la Constitució."



La interlocutòria qüestiona, així mateix, la redacció donada als articles 22, 24 i 28 del RDL, per entendre que es vulneren els següents preceptes constitucionals
:

* L'art. 86, relatiu als requisits dels Decrets-lleis.
* L'art. 14, per considerar que la reducció salarial, al no aplicar-se de forma uniforme al conjunt dels empleats públics, vulnera el principi d'igualtat.
* L'art. 31, en entendre que es tracta d'una norma de caràcter tributari, confiscatoria de drets.
* L'article 33.3, en actuar sobre drets ja consolidats, no sobre hipotètiques expectatives de dret.
* L'article 134, per envair matèria amb reserva legal, a més d'infringir el principi d'anualitat pressupostària.

CCOO amb totes aquestes actuacions, que salvaguarden els interessos dels empleats públics, pretén també enarborar la defensa de la submissió dels poders públics a l'estricta legalitat, sense que resulti admissible que de la fi perseguida s'extregui habilitació suficient per utilitzar els mitjans que es tingui per convenient, sense respectar la normativa legal i constitucional aplicable.

01 d’abril 2011

Responsables de Policia Local i Autonòmica de CCOO, es reuneixen a Madrid per analitzar la situació del col.lectiu

 Els coordinadors de policies locals i autonòmics de la FSC-CCOO s'han reunit a Madrid per abordar, entre altres assumptes, la situació de les policies en les diferents comunitats, els treballs desenvolupats per la Coordinadora Federal tant pel que fa a la campanya pel avançament de l'edat de jubilació i altres treballs institucionals, examinant les reunions mantingudes amb la FEMP i els grups parlamentaris.
En el plenari va analitzar de manera específica la situació de les policies autonòmiques, especialment la situació de conflicte permanent que viuen els Policies de Navarra (forals i locals), després de l'aprovació de la nefasta Llei de Policies de Navarra, també es va estudiar l'Avantprojecte de reforma de la Llei de Policia del País Basc, i les possibles esmenes al text que, des de CCOO Ertzaintza i policies locals del País Basc, anem a realitzar, finalitzem el diagnòstic de les Policies Autonòmiques amb la intervenció dels Mossos d'Esquadra i la informació sobre la posada en marxa de CCOO en el Cos General de la Policia Canària.

Actuacions supramunicipals
Una altra de les qüestió que va suscitar més interès i debat va ser la referida a les diferents actuacions supramunicipals que s'estan intentant dur a terme, en aquest sentit es va veure, amb detall, el recurs d'Inconstitucionalitat contra la Llei de Policies Locals de la Rioja presentat per el Govern i el projecte d'unificació dels cossos de seguretat d'Ames i Brión, municipis gallecs, que ja han presentat en públic la seva particular protocol de mancomunitat de Policia, en aquest sentit, i atès que no coneixíem el contingut del mateix per poder emetre un posicionament jurídic-sindical, es va acordar traslladar als nostres Serveis Jurídics la documentació que es troba en el nostre poder per que, un cop s'analitzi amb detall, podem posicionar sobre la nova situació.

En l'apartat dedicat a la informació sobre l'activitat legislativa de la Coordinadora Federal de Policies, es va donar complida informació dels projectes de llei que s'estan debatent al Congrés dels Diputats i les iniciatives i esmenes que hem presentat en relació amb els mateixos , en aquest sentit destacar les que s'han suggerit dins de la Llei del règim del personal del Cos Nacional de Policia, que, a la llarga ens serà d'aplicació col.lateral. Així mateix es va informar de la possible retirada del Programa Legislatiu Prioritari del Govern de la nova Llei del Règim Local i, de la més que possible introducció en els diversos programes electorals d'una Llei Orgànica de Seguretat Local.

Formació
Després es va passar a revisar les polítiques de formació organitzades pel sindicat cap als col.lectius policials, obrint-se un debat sobre la cooperació i col.laboració en matèria formativa amb altres sindicats i / o organismes públics i la possibilitat de realitzar convenis amb universitats, etc. En aquest sentit, es va tractar de manera especial el contingut dels Cursos que des de la Federació Estatal s'ofereixen al col.lectiu, la majoria enquadrats dins dels Plans de Formació Contínua per a les Administracions Públiques, diferenciant de la formació que ha de ser oferta des dels diferents territoris cap als policies, així mateix es va informar de l'acord subscrit entre el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO, acord que va ser explicat per Juan del Campo, secretari federal d'Ocupació i Formació.

El plenari va destacar, a més, en les campanyes d'afiliació i en la redacció del programa i les idees força amb les que CCOO es presentarà a les pròximes eleccions sindicals. Per acabar, la Coordinadora Federal informar sobre Integra-Seguretat, que aquest any se celebrarà a Saragossa el mes de juny; tancant l'ordre del dia amb la intervenció del secretari federal de Política Sectorial de la FSC-CCOO que va informar de l'activitat federal respecte a la constitució del Sector d'Administració Local i l'inici dels treballs sobre l'actualització de les bases en què se centra la proposta de la FSC pel que fa a dotar-nos d'una política integral de seguretat pública de CCOO.